El primer testamento del rey Pedro El Ceremonioso (II). La fabricación de un testamento.
The First Will of King Peter the Ceremonious (II). The Making of a Will.
DOI:
https://doi.org/10.26754/ojs_aem/aem.2022337175Resumen
En este artículo se analiza la fabricación textual del primer dosier testamentario conocido del rey Pedro el Ceremonioso, considerado también en relación con su práctica de escritura y conservación de la documentación; el contexto histórico en el cual se redactó el dosier, revisando la datación de uno de los documentos; y cuál era la idea del monarca en este momento acerca las tumbas reales de Poblet.
Palabras clave: Pedro el Ceremonioso, testamentos regios, escritura y poder, Corona de Aragón, siglo XIV.
This article analyses the textual making of the first known testamentary dossier of King Peter the Ceremonious, seen also in relation to his practice of writing and preserving documentation; the historical context in which the dossier was written, revising the dating of one of the documents; and what was the monarch's idea at this time about the royal tombs of Poblet.
Keywords: Peter the Ceremonious, Royal wills, Writing and power, Crown of Aragon, 14th century.
Mostras las descargas
Referencias
BEAUCHAMP, Alexandra (2005), Gouverner la Couronne d’Aragon en l’absence du roi: la lieutenance générale de l’infant Pierre d’Aragón (1354-1355), Tesis de doctorado inédita, Université de Bordeaux III.
BEAUCHAMP, Alexandra (2008), «Régence et continuité de l’œuvre royale: un testament et des codicilles inédits (1354) de Pierre IV d’Aragon», Mélanges de la Casa de Velázquez, nouvelle série 38/1: 201-218. DOI: https://doi.org/10.4000/mcv.1040
BEAUCHAMP, Alexandra (2015), «‘Per lo servey del senyor rey e per exaltament de la Corona d’Aragó’. La carrière politique de l’infant Pierre d’Aragon». En Antoni Conejo (ed.), L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou ‘molt graciós e savi senyor’, Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Cossetània edicions: 17-56.
BEAUCHAMP, Alexandra (en prensa), «S'informer sur les officiers. Usage des archives royales aragonaises et accessibilité des informations archivées (XIVe siècle)». En Thierry Pécout (dir.), Gouverner le royaume: le roi, la reine et leurs officiers. Les terres angevines au regard de l’Europe (XIIIe-XVe s.). Roma, École française de Rome.
BOFARULL I MASCARÓ, Próspero de, ed. (1850), Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón, Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón t. VI. Barcelona, J. Eusebio Montfort.
CAÑAS GÁLVEZ, Francisco de Paula (2011), «La Casa de Juan I de Castilla: aspectos domésticos y ámbitos privados de la realeza castellana a finales del siglo XIV (ca. 1370-1390)», En la España medieval 34: 133-180. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_ELEM.2011.v34.36296
CAÑAS GÁLVEZ, Francisco de Paula (2013), «Structure et organisation de la Maison du roi de Castille pendant la seconde moitié du XIVe siècle. Les majordomes et la Chambre royale de Jean Ier (1379-1390)». en Alexandra Beauchamp, ed., Les entourages princiers à la fin du Moyen Âge. Une approche quantitatives. Madrid, Casa de Velázquez: 113-129. DOI: https://doi.org/10.4000/books.cvz.17689
CINGOLANI, Stefano M. (2019), «El primer testamento del rey Pedro el Ceremonioso. I. Edición», Aragón en la Edad Media 30: 71-119. DOI: https://doi.org/10.26754/ojs_aem/aem.2019304613
CINGOLANI, Stefano M. (2021), «Ioculatores, ministrerios, cantores en las Ordinacions de la Casa i Cort del rey Pedro el Ceremonioso. Espacios y momentos para música y poesía en el microcosmos curial», Medievalismo 31: 149-178. DOI: https://doi.org/10.6018/medievalismo.504931
CINGOLANI, Stefano M., dir., Irene BALFAGÓN, Miquel Àngel FUMANAL, Blanca GARÍ, Patrícia SANTACRUZ, Ramón SAROBE y María Rosa TERÉS, Més enllà de la mort. Tombes, panteons i rituals funeraris als comtats catalans i a la Corona d’Aragó des de la mort de Guifré el Pilós (897) fins la de Martí I (1410). III. Corona d’Aragó: des de Pere III fins a Martí I (1336-1410); y IV. Diplomatari. Barcelona, Generalitat de Catalunya-Museu d’Història de Catalunya (en preparación).
DURÁN SANPERE, Agustí y Joan AINAUD DE LASARTE (1956), Escultura gótica. Ars Hispaniae. Madrid, Plus-Ultra.
ESPAÑOL BERTRÁN, Francesca (2007), «El “córrer les armes”. Un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanas», Anuario de Estudios Medievales 37/2: 867–905. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2007.v37.i2.55
ESPAÑOL BERTRÁN, Francesca (2017), «Les pedreres de la Catalunya medieval. Les explotacions. Els professionals. Les infraestructures». En Francesca Español Bertran, Juan Valero, Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans – Amics de l’Art Romànic: 9-52
GARÍ AGUILERA, Blanca (2024a), El poder del objeto. Materialidad, memoria y representación en la Baja Edad Media europea. Madrid, Siruela.
GARÍ AGUILERA, Blanca (2024b), «The chest of memory. The funeral rites of Maria Álvarez de Xèrica and her burial in the Convent of Santa Catarina in Barcelona», Journal of Medieval Iberian Studies 16/1: 33-46. DOI: https://doi.org/10.1080/17546559.2023.2288607
FUMANAL, Miquel Àngel (2019), La pedra de Girona, 1300-1350. L’esclat de l’escultura arquitectònica i cultual. Tesis doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona (http://hdl.handle.net/10803/669955).
GIMENO BLAY, Francisco M. (2006), Escribir, reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387). Madrid, Abada.
GIMENO BLAY, Francisco M. (2009), Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, ed. Francisco M. Gimeno Blay, Daniel Gozalbo, Josep Trenchs (†), Estudi introductori de Francisco M. Gimeno Blay. València, Publicacions de la Universitat de València.
LAFUENTE GÓMEZ, Mario y Guillermo TOMÁS FACI, (2021), «No tan solament son en tierra estranya, antes son dejus tierra. Una proposición inédita del rey Pedro el Ceremonioso antes de las Cortes de Aragón», eHumanista 48: 28-39.
MARÈS DEULOVOL, Francesc (1952), Las tumbas reales de los monarcas de Cataluña y Aragón del monasterio de Santa María de Poblet. Barcelona, Asociación de Bibliófilos de Barcelona.
MARTÍN CEA, Juan Carlos (2003-2004), «El modelo testamentario bajomedieval castellano y su reflejo en los diferentes grupos sociales», Edad Media, Revista de Historia 6: 103-156.
PAVÓN BENITO, Julia y Ángeles GARCÍA DE LA BORBOLLA (2007), Morir en la Edad media. La muerte en la Navarra medieval. València, Publicacions de la Universiat de València.
PÉQUIGNOT, Stéphane (2019), «Lettres et listes, notes et ‘memoriales’. Les écrits de travail dans les archives royales de la péninsule Ibérique à la fin du Moyen Âge». En Arnaud Fossier, Johann Petitjean, Clémence Revest, dir., Écritures grises: les instruments de travail des administrations (XIIe-XVIIe siècles). Paris-Roma, École française de Rome-École nationale des chartes: 359-374
RODRIGO ESTEVAN, María Luz (1994), Testamentos medievales aragoneses. Actos y actitudes ante la muerte (siglo XV). La Muela (Zaragoza), Ediciones 94.
RUBIÓ I LLUCH, Antoni (1908-1921) [ed. facsímil 2000], Documents per l’historia de la cultura catalana mig-eval. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
SÁNCHEZ CASABÓN, Isabel ed., (1995), Alfonso II Rey de Aragón, Conde de Barcelona y Marqués de Provenza. Documentos (1162-1196). Zaragoza, Institución Fernando El Católico (Fuentes Históricas Aragonesas, 23).
SESMA MUÑOZ, José Ángel (1999), «El ducado/principado de Gerona y la monarquía aragonesa bajomedieval», Aragón en la Edad Media 14-15: 1507-1518.
STRONG, Eugénie (1971), Roman Sculpture from Augustus to Constantine. London, Hacker.
UDINA ABELLÓ, Antoni (1984), La successió testada a la Catalunya Altomedieval. Barcelona, Fundació Noguera.
UDINA ABELLÓ, Antoni ed., (2001), Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II, ed. Antoni Udina Abelló. Barcelona, Fundació Noguera.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Stefano M. Cingolani, Alexandra Beauchamp, Miquel Àngel Fumanal

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.