Un cadran solaire de la villa romaine des « Pompeu/Pompeii » ou Can Ring (Besalú, Girona).
DOI :
https://doi.org/10.26754/ojs_salduie/sald.2025111546Mots-clés :
Gnomique, Gnomique, uilla, temps, rural, cour, Haut Empire RomainRésumé
Cet article vise à présenter un gnomon ou cadran solaire trouvé en 2020 dans la villa romaine des "Pompeu/Pompeii" ou Can Ring, située dans la commune de Besalú (Gérone, Catalogne). Le travail ne se concentre pas seulement sur la description et la caractérisation de l'œuvre, mais approfondit également, dans la mesure du possible, des aspects tels que la fabrication, le matériau utilisé (travertin local), la typologie, les auteurs possibles, la place qu'elle occupait au sein de la villa, ses fonctions possibles et sa signification. Une partie de l’intérêt réside dans la rareté des cadrans solaires en Hispanie, avec moins d’une quarantaine d’exemplaires connus et publiés à ce jour.
Display downloads
Références
Bonnin, J. (2020). La mesure du temps dans l’Antiquité. Les Belles Lettres. Paris.
Bonnin, J. (2010). Les Horologia romana en Hispanie, mobilier, histoire et realités archéologiques. Archivo Español de Arqueología, 83: 183-198. DOI: https://doi.org/10.3989/aespa.083.010.011
Burch, J., Jiménez, F., Nolla, J. M. y Palahí, L. (2005). El fundus de Turissa entre el segle I aC i l’I dC. Arqueologia de dos establiments rurals. Mas Carbotí i Ses Alzines, Girona, Estudis Arqueològics, 5. Universitat de Girona, Girona. DOI: https://doi.org/10.33115/b/9788484582151
Burch, J., Nolla, J. M., Sagrera, J., Vivó, D. y Sureda, M. (1999). Els temples i els cementiris antics i altmedievals de mas Castell de Porqueres. Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 20. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles.
Carreras, C. y Farré, E. (2021). Un model de rellotge de sol trobat a Iulia Libica (Llívia). Revista d’Arqueologia de Ponent, 31: 115-128. DOI: https://doi.org/10.21001/rap.2021.31.6
Castanyer, P., Ferrer, A. y Tremoleda, J. (2016). El balneum de la vil·la romana de Vilauba (Pla de l’Estany, Girona). Heating systems in Roman villas. Studies on the Rural World in the Roman Period 10 (pp. 43-68). Universitat de Girona, Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. Girona.
Chafetz, H. S. y Folk, R. L. (1984). Travertines: Depositional morphology and the bacterially constructed constituents. Journal of Sedimentary Petrology, 54-1: 289-316. DOI: https://doi.org/10.1306/212F8404-2B24-11D7-8648000102C1865D
ICR III – Fabre, G., Mayer, M., Rodà, I. (1991). Inscriptions romaines de Catalogne. III. Gérone, Diffusion de Boccard, París.
Farré, E. (1999). Relojes de sol de la Hispania romana. Arte y Hora, 134: 10-17.
Fernández, P. Á. (2003). La casa romana. Akal. Madrid.
Frigola, J., Castanyer, P. y Tremoleda, J. (2022). La vil·la romana dels Pompeu Saturió o Can Ring (Besalú, la Garrotxa). Resultats de les campanyes del 2020. En J. Burch, R. Buxó, J. Frigola, M. Fuertes y M. Mataró (cur.): Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (pp. 165-168). Documenta Universitaria. Girona.
Frigola, J., Castanyer, P. y Tremoleda, J. (2021). La vil·la romana de Can Ring o dels Pompeu Saturió (Besalú). Les dades anteriors a l’excavació programada. Estudis Arqueològics 14. Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona, Documenta Universitaria. Girona.
Frigola, J. y Ferrer, A. (2017). Els orígens de Bisuldunum. En J. Tremoleda (coord.): El territori de Besalú abans del comtat. Quaderns de les Assemblees d’Estudis 2 (pp. 121-142). Amics de Besalú i el seu Comtat. Centre d’Estudis. Besalú.
Frigola, J., Tremoleda, J. y Castanyer, P. (2023). Un nou mirall de l’officina plumbaria de Quintus Licinius Tutinus procedent de la vil·la romana dels Pompeu o de Can Ring (Besalú, Girona). Miscellany on the Rural World in the Roman Period. Studies on the Rural World in the Roman Period 12 (pp. 19-32). Museu Arqueològic de Banyoles-Ajuntament de Banyoles, Universitat de Girona, Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany, Documenta Universitaria. Girona.
Fumanal, M. À. (2019). La pedra de Girona. L’esclat de l’escultura arquitectònica i cultual, 1300-1350. [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). http://hdl.handle.net/10803/669955 (Consulta 29-09-2024).
Martínez, E. (2021). Rellotges de sol romans de la Bètica (I). La busca de paper, 100: 22-26. DOI: https://doi.org/10.5209/ciyc.76042
Martínez, A., Samsó, J.M., Zamorano, M., Picart, J., Solà, J., Montaner, J. y Mató, E. (2000). Mapa geològic de Catalunya: Besalú 257-2-2 (76-22). [Mapa]. 1:25.000. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Mayer, M. (1995). Un nou signaculum de Camderà (Besalú, Girona). Sylloge Epigraphica Barcinonensis, 2: 189-190.
Nolla, J. M. y Casas, J. (2014). Els rellotges de sol de la vil·la romana de Tolegassos (Viladamat) i de l’establiment agrari de Ses Alzines (Tossa de Mar). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 45: 277-295.
Pérez, M. (2007-2008). El culto en la casa romana. Anales de Prehistoria y Arqueología, 23-24: 199-229.
Talbert, R. (2017). Roman Portable Sundials: The Empire in your Hand. Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780190273484.001.0001
Téléchargements
Publiée
Numéro
Rubrique
Licence
(c) Copyright Salduie 2025
Ce travail est disponible sous licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.
SALDUIE conserva los derechos patrimoniales (copyright) de los artículos publicadas, autorizando a usar, difundir, transmitir y exponer públicamente su contenido, siempre que se cite la autoría, la url y la revista, y no se use para fines comerciales. También se reserva el derecho de la reproducción de los artículos en copia impresa, formato de documento portátil (.pdf) o ediciones HTML de JoS. Los autores están de acuerdo con la licencia de uso utilizada por la revista, al igual que con las condiciones de autoarchivo y su política de acceso abierto.
Comment citer
Accepted 2025-02-10
Published 2025-04-27
